El contingut d'aquest Primer Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació de les Illes Balears pretén desmentir aquell pensament de Bernard Shaw segons el qual we learn from history that we learn nothing from history, que en català seria: «aprenem de la història que no aprenem res de la història». Doncs bé, precisament perquè ja hi ha hagut a les Illes Balears dos plans diferents, un d'R+D i un altre d'Innovació, i aquests han estat analitzats, avaluats i criticats amb professionalitat i rigor, s'està avui en situació de corregir el model administratiu de dos plans específics i substituir-lo per un nou model d'un sol Pla conjunt, global i omnicomprensiu, el Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació que aquí es presenta.

L'Informe abans esmentat plantejava la pregunta següent (pàg. 21): «Autoritza aquesta distinció a mantenir la pràctica que s'ha establert en el Pla on la recerca i el desenvolupament tecnològic s'han separat d'un pla paral·lel i diferent només relatiu a la innovació?». El present Pla representa la resposta negativa a aquesta pregunta: la diferent naturalesa de l'R+D davant la Innovació no l'autoritza, i per això, aprenent aquesta vegada de la història, s'ha elaborat un únic pla conjunt. Ja deia Albert Einstein que "anyone who has never made a mistake has never tried anything new", és a dir: «qui no hagi comès mai un error és que mai ha intentat una cosa nova».

Hem d'aprendre, doncs, dels errors i començar a fer una avaluació constructiva i crítica. El panel d'avaluadors2 independents que va analitzar detingudament els plans hi va trobar llums i ombres i, el que potser és més important, els agents socials que es varen reunir a Can Tàpera els dies 28 i 29 de novembre de 2002, convocats pel Consell Econòmic i Social per debatre l'anterior pla d’R+D, varen valorar positivament les seves aportacions a la societat balear, de la qual constituïen una mostra molt representativa.

El Pla que ara es presenta pretén donar resposta a les recomanacions emanades de l'esmentada avaluació, però també tracta de resoldre les disfuncions, les insuficiències i els problemes que l'experiència de quatre anys ha mostrat en l'execució dels dos plans anteriors. No és aquesta introducció el lloc adient per detallar els resultats més destacats, tant en sentit positiu com negatiu, dels plans esmentats perquè aquests seran objecte d'anàlisi detallada en el capítol següent. Simplement cal destacar, des d'aquesta introducció, que aquest Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació pretén continuar i millorar, amb les rectificacions pertinents, fruit d'una curta però intensa experiència, la dinàmica posada en marxa. Els resultats quantificables dels plans anteriors (com l'increment de despesa en R+D o l'augment de personal investigador) i els resultats intangibles (com la fixació d'objectius prioritaris, caràcter catalitzador i pedagògic) són uns fonaments raonables sobre els quals edificar una societat sosteniblement desenvolupada i tecnològicament avançada a les Illes Balears.

Perquè d'això es tracta, que la societat balear, raonablement rica en el context de l'Europa dels 25, no només conservi el seu lloc en aquesta classificació per regions de la Unió Europea sinó que aconsegueixi un nivell de desenvolupament sostenible no tan dependent d'un únic sector econòmic i que sigui capaç de generar per si mateixa una riquesa no estacional i no «deslocalitzable» i això, avui en dia, vol dir una societat amb una major proporció d'activitats lligades al coneixement, tant en termes econòmics com socials.

Precisament, en l'elaboració d'aquest nou pla s'han tengut en compte factors de tipus econòmic, polític i social, l'evolució dels quals en els últims anys ha estat ràpida i significativa. Per una banda, la dinàmica pròpia de la UE obliga a un increment de la inversió en el que es denomina «societat del coneixement» com a via perquè la societat europea sigui la més competitiva en el món, i això s’aconsegueix, entre altres mesures, a través de l’Espai Europeu de la Investigació i la Innovació, en el qual les regions han d'exercir un paper fonamental tenint present el canvi que representa en la dinàmica social i econòmica l'ampliació a 25 estats membres de la Unió, alguns d'aquests amb sistemes d'innovació ben desenvolupats i competitius.

D'altra banda, el context d'una economia globalitzada presenta aspectes tan importants com el fenomen de la deslocalització, l'aparició encara incipient de noves potències econòmiques globals —com ara la Xina, l’Índia, etc.— i factors més específics que poden alterar de forma important els mercats, el turístic inclòs (crisi econòmica alemanya, canvis en la demanda, aparició de nous competidors, etc.).

També s'han de considerar els debats que s'estan produint als països més avançats sobre el paper de la universitat, no ja com a entitat formativa i investigadora, sinó com a instrument fonamental del desenvolupament regional, en relació amb la dinàmica, molt ràpida, de canvis conceptuals en el que es denominen Sistemes Regionals d'Innovació. Aquest últim factor és especialment significatiu en comunitats, com la de les Illes Balears, en què el gruix de l'activitat econòmica està centrat en els anomenats serveis de baixa intensitat tecnològica com és el turisme. En el transcurs d'aquests últims quatre anys, i precisament a les Illes Balears, s'ha pogut conèixer molt millor la dinàmica de la innovació en els sectors relacionats amb el turisme, avenços en el coneixement que també s'han tengut en compte en l'elaboració d'aquest Pla.

És ben cert que és molt difícil traslladar i traduir les conseqüències de molts d'aquests factors de tipus global en mesures abordables en un Pla com el que aquí es descriu, però sí que és inqüestionable que, per afrontar en condicions competitives aquests i altres canvis, s'ha de continuar invertint en R+D+I; s'ha de continuar formant i incorporant personal d'excel·lència al sistema regional d'innovació; s'ha de continuar mobilitzant els sectors productius de les Illes; s'ha de tractar de millorar la connectivitat entre els entorns acadèmic i productiu per afavorir l'aprenentatge a través de la interacció; en definitiva, s'ha de consensuar entre tots els agents socials el futur que es vol per a les Illes Balears i anar evolucionant cap a aquest futur amb l'esforç conjunt de tota la ciutadania.

Contribuir des de la investigació científica, el desenvolupament tecnològic i la innovació a aquest objectiu és el que es proposa aquest Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació de les Illes Balears que s'exposa en els capítols següents.