A la recerca de l'educació que volem

El professor ha de deixar d'ensenyar, ara toca promoure l'aprenentatge permanent dels alumnes, educar-los per a la incertesa, per gaudir de la vida, per a la significació del sentir, per conviure i per apropiar-se de la història i de la cultura. Són les metes de l'educació del futur. Això implica formar gent pensant i al sistema no li interessa tenir gent pensant sinó només gent que es dedica a repetir el que ha après.

Aquesta conferència, a més de formar part de la Setmana de la Ciència, també ha estat la conferència inaugural del II Cicle de Conferències Ciència i Societat, que organitza la UIB, i s'ha retransmès per videoconferència a Menorca i Eivissa.

El Dr. Francisco Gutiérrez, doctor en Ciències de l'Educació, especialitzat en pedagogia de la comunicació, educació en persones adultes, ecopedagogia i mediació pedagògica, entre d'altres, va revolucionar l'audiència, majoritàriament estudiants de magisteri i pedagogia, amb les seves paraules: «Vosaltres que estau avui aquí formau part d'un grup de transició entre l'educació del sistema que tenim, basat en postulats de fa segles, i l'educació que hem de tenir, pròpia del segle XXI.»

Segons Gutiérrez, l'educació és la ciència més endarrerida de les ciències socials i les ciències punta (física, química, biologia molecular, medicina...). Bàsicament perquè el sistema té interès perquè sigui així i es reprodueixi la societat talment com és ara perquè es mantingui el privilegi dels que estan al capdavant. Això és un punt crucial perquè les noves versions de la ciència no encaixen en el sistema mecànic i estàtic heretat de Newton i s'ha d'evolucionar cap a un sistema dinàmic, quàntic, obert, flexible, holístic i ecològic que exigirà una transformació dels pensaments i dels valors.

Gutiérrez manifesta que s'està rebent una educació que no ens servirà per al futur, per a un món en canvi constant, i per això s'ha de trobar l'educació que es vol, com apunta el títol de la conferència.

Per l'acumulació de tecnologia, la revolució informàtica, la biotecnologia, les telecomunicacions..., la història de la humanitat està en una etapa sense precedents. El segle XXI té característiques molt diferents a les del segle XX. La concepció lineal del món dóna pas a noves formes de comprensió, d'interpretació i d'expressió de l'Univers, basades en la teoria de la relativitat, la visió holística i ecològica. Gutiérrez reivindica: «El que rebem ara és el contrari del que necessitam.» El sistema es resisteix i no vol canviar, són els joves que han d'empènyer.

El nou paradigma que proposa Gutiérrez recupera dins l'aula tres dimensions:

1. Tot el que l'estudiant faci ha de tenir sentit per a ell.

Aquí entre el tema de la mediació pedagògica. El que no es fa sentir no s'entén i el que no s'entén no interessa. El sentit es construeix en un procés de descobriment i d'enriquiment personal permanent. En aquest procés no existeix la veritat d'una autoritat, és un procés permanent a la recerca de sentits a través de continguts.

2. El professor ha de deixar d'ensenyar per dedicar-se a promoure l'aprenentatge. Ja no es parla de didàctica de l'ensenyament estàtic i mecànic sinó de pedagogia de l'aprenentatge.

Aprendre és la creació personal permanent, l'autoconstrucció, l'autoorganització. L'aprenentatge no és igual per a tots. Si se sent que la informació serveix, es rep, i, si no, es rebutja. No hi ha coneixement, el coneixement el fa cada un quan se'l fa seu.

Abans hi havia nuclis generadors de coneixement, però ara són les experiències d'aprenentatge les que permeten trobar el sentit.

L'aprenentatge té 7 característiques:

1. Parteix de la vida, de la quotidiana, i el protagonisme dels participants és fonamental per iniciar el procés d'aprenentatge.
2. L'experiència ha d'entrar pel major nombre de sentits: es veu, s'ensuma, es tasta, es toca, se sent. El vell paradigma només utilitza un sentit: o l'oïda o la vista. La formació total acapara l'ésser humà en tots els sentits. El cervell necessita de l'abraçada (efectivitat, estima, emoció) per desenvolupar-se.
3. L'aprenentatge ha de ser percebut amb goig, perquè és un acte de satisfacció. Si analitzam el grec i el llatí, veiem que ja s'utilitzava aquest concepte que sembla que en temps actuals s'ha perdut.
4. Tota experiència d'aprenentatge ha de despertar l'interès.
5. S'ha de gestar, crear i recrear.
6. S'ha de donar cabuda a implicacions personals.
7. Ha d'ajudar a transformar la realitat

Neix una nova ciència, la biopedagogia, en què el pedagog es preocupa per promoure la vida. Se cerca el desenvolupament de l'ésser humà, la recuperació del cos i no només desenvolupar la capacitat mental. I l'ésser humà s'ha d'anar fent a partir de la seva pròpia iniciativa. Neix un nou concepte, la idiogenomatesi, que es refereix al fet que un mateix (propi) ha de generar-se, crear-se, realitzar-se, manifestar-se, arriscar-se per estar format, reconèixer i comprendre.

L'educació amb sentit fa que l'home s'actualitzi, sigui actualitzable, o sigui, promou l'actualització del potencial de cada un.

3. Si l'alumne troba sentit i el professor promou l'aprenentatge, l'escola canvia. Es fa que es relativitzin els continguts, uns continguts que també es troben fora de les universitats.

Si es conjuga donar sentit i promoure l'aprenentatge, l'educació s'allunya de la retransmissió de coneixements i les metes passen per:

1. Educar per a la incertesa perquè res no és permanent. No es té cap dret d'educar en la certesa i l'autoritarisme. S'ha d'interrogar la realitat de cada dia, localitzar, reconèixer, processar i utilitzar la informació que està al carrer perquè quan la universitat la recull en forma de coneixements potser ja és vella. Cada un ha de sistematitzar el que recull i s'ho ha de fer- seu.
2. Educar per gaudir de la vida.
3. Educar per a la significació del sentir: trobar sentit.
4. Educar per a l'expressió, que és contrari a la repressió, la depressió, la impressió, la supressió.
5. Educar per conviure.
6. Educar per apropiar-se de la història i la cultura.

Cal desmitificar que el professor té i lliura veritat. L'alumne ha d'anar construint, ha de fer el seu propi text; només així aprendrà: cercant, investigant i incorporant les troballes al seu procés d'aprenentatge. Segons Gutiérrez, el 84 % d'aquests alumnes ja no necessiten fer exàmens.

Això implica formar gent pensant i al sistema no li interessa tenir gent pensant sinó gent que repeteix, al parer de Gutiérrez.